La noia de la meva vida
Potser perquè he nascut a la perifèria de Barcelona, en una barriada grisa i monòtona, només somio a fugir d’aquí.
-pàgina 9-
Fitxes de dòmino
Al carrer només trobes gent que va de la feina a casa i de casa a la feina. Tot s’ha tornat més pacífic i previsible.
-pàgina 12-
Bach & Roll
Vaig passar el matí del divendres reptat al sofà de la meva habitació.
-pàgina 21-
El sexe de les anguiles
No tenia ganes de tornar a casa tan aviat, de manera que vaig demanar una copa de vi.
-pàgina 25-
Sincronicitat
El matí del dissabte em vaig dedicar a fullejar una revista del pare d’aquestes que barregen ciència i fantasia a parts iguals.
-pàgina 28-
Preguntes
Amb el pis buit, els meus pensaments ressonaven molt més alt.
-pàgina 40-
El demà no pot esperar
Vaig posar la Gymnopédia núm. 3 de Satie, una peça per a piano força lenta; tot un bàlsam a la vista de la velocitat que havien agafat els esdeveniments.
-pàgina 47-
L’hora de la veritat ( i de la mentida )
El regal de l’Hèctor m’havia commogut tant que vaig estar a punt de córrer fins a casa seva per abraçar-lo.
-pàgina 55-
Sants Estació
L’estació central de Barcelona és un lloc on pots sentir-te fàcilment perdut.
-pàgina 60-
Es trenca la corda
El tren era força antic i avançava maldestre, accelerant i frenant per les entranyes de la gran Barcelona. Vaig viure l’arrencada del comboi com una descàrrega elèctrica.
-pàgina 63-
L’ermita del diable
Vaig comprovar que la majoria de les construccions eren pura ruïna, tret de la meva i una de més petita adossada a l'església. Ara, però, la mateixa ermita era un lloc absolutament desolador.
-pàgina 79-
Tremolors
Mentre tapava les finestres amb uns quants cartrons, em repetia que no havia estat una bona idea pujar fins allà. Però ja estava fet, i ara es tracta de passar la nit de la millor manera possible, sense deixar-me dominar pel pànic.
-pàgina 83-
Les tres claus de la felicitat
-Què fas disfressat de capellà?
-Fa fred- va ser la seva única resposta.
-No tinc gaire roba, i és l’únic que he trobat a la casa del sagristà. Soc un okupa.
-pàgina 95-
Inventari de dubtes
Amb l’estufa ben a prop, vaig passar la tarda fent provatures sobre el teclat de piano. Tenia ficada al cap la ‘’melodia fantasma’’.
-pàgina 98-
El llibre
Fins i tot van traslladar els morts a altres cementiris. Què vols fer-hi, aquest món està podrit.
-pàgina 99-
Els límits de Malnom
El vent havia amainat. Al cel es dibuixaven nítidament els cims més propers, blancs i relluents sota un sol ja vermellós.
-pàgina 115-
La desaparició
Era un divendres, com avui. Havíem estat parlant sobre la felicitat, el sentit de la vida i la mort... totes aquestes coses. Llavors em va dir: << Quant vegis El llibre de l’hivern, ho entendràs tot. Crec que ja estàs preparat per conèixer el secret. Vine demà al vespre i el podràs llegir.>>
-pàgina 118-
La venus de les neus
A tres metres escassos del meu punt d’observació, hi havia un tros de mur sobre el qual s’havia instal·lat un bidó i una mànega que feia de dutxa.
-pàgina 124-
El llibre i el foc
Un cop al mas, vaig posar a bullir dues olles d’aigua per rentar-me una mica. Jo no tenia pebrots de fer-ho a la intempèrie amb aigua freda, com la noia dels gossos.
-pàgina 128-
Fora del cercle
Vaig despertar-me de matinada amb el font bullit. Em va caldre una bona estona per comprendre on era.
-pàgina 142-
Fresc de veritat
Quan vaig sortir del mas, no imaginava que aquell matí estaria farcit de revelacions. La primera m’esperava a l’ermita del diable, on vaig anar amb el cap molt més serè que no pas en la meva darrera visita.
-pàgina 149-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada